D’alguna manera, la jubilació de Nimoy és un comiat als aspectes més genuïns que compartim els que hem crescut amb les odissees còsmiques. Ara les guerres de les noves obres les fem contra nosaltres mateixos o contra algun prototip d’humanitat insurgent i el canvi de civilització que comporta. Vivim temps de por al canvi cap a alguna cosa que sabem que està a punt de passar però que vivim amb una insuportable incertesa. La televisió està plagada d’exemples, com “V” (que podem seguir per TV3), o Fringe. D’altres projectes opten per parasitar el gènere com a eina per “explicar” les seves solucions argumentals sobrenaturals, (recurrents quan s’esgoten les idees i cada cop més difícils d’empassar). Lost i Flashforward exemplifiquen aquesta fugida als territoris de la fantasia.
En el camp de la literatura, en canvi, s’està vivint una proliferació de profecies polítiques que lliguen amb la idea d’un nou món imminent i amb la inquietud provocada per l’inestabilitat econòmica mundial.
Si alguna cosa demostren els blockbusters i bestsellers que se’ns vénen a sobre és que la ciència ficció està mutant, està extraviant els seus elements fonamentals cap a terres ignotes. Adaptar-se o morir, diuen.



