El Futur de la ciència ficció

Recentment Leonard Nimoy, l’etern doctor Spok, ha anunciat la seva retirada definitiva de l’escena. Pot semblar una cosa anecdòtica, però un fet tan corrent com la jubilació pot interpretar-se també com la fi d’una era de la ciència ficció. El gènere es deconstrueix cada cop més per esdevenir un simple ingredient en l’enèssima escerificació parida per un guionista estressat. Només cal repassar breument la llista de reventa taquilles previstos per a aquest estiu i certificar els canvis temàtics. Alguna cosa ha canviat en el panorama ci-fi: les novetats televisives, cinematogràfiques o literàries s’allunyen cada cop més de les claus del gènere. Allà on abans hi havia un viatge interestel·lar de l’home cap a un futur utòpic, ara trobem depredadors monstruosos campant per mons postapocalíptics amb un missatge d’aversió a les mutacions científiques. Splice (un títol presentat al darrer festival de Sitges que vindria a ser una cosa així com “Empalme”) pot ser un bon exemple d’aquesta tendència.

D’alguna manera, la jubilació de Nimoy és un comiat als aspectes més genuïns que compartim els que hem crescut amb les odissees còsmiques. Ara les guerres de les noves obres les fem contra nosaltres mateixos o contra algun prototip d’humanitat insurgent i el canvi de civilització que comporta. Vivim temps de por al canvi cap a alguna cosa que sabem que està a punt de passar però que vivim amb una insuportable incertesa. La televisió està plagada d’exemples, com “V” (que podem seguir per TV3), o Fringe. D’altres projectes opten per parasitar el gènere com a eina per “explicar” les seves solucions argumentals sobrenaturals, (recurrents quan s’esgoten les idees i cada cop més difícils d’empassar). Lost i Flashforward exemplifiquen aquesta fugida als territoris de la fantasia.

En el camp de la literatura, en canvi, s’està vivint una proliferació de profecies polítiques que lliguen amb la idea d’un nou món imminent i amb la inquietud provocada per l’inestabilitat econòmica mundial.

Si alguna cosa demostren els blockbusters i bestsellers que se’ns vénen a sobre és que la ciència ficció està mutant, està extraviant els seus elements fonamentals cap a terres ignotes. Adaptar-se o morir, diuen.