Matt Reeves, el director de Cloverfield (Monstruoso, 2008, produïda per JJ Abrams) és el responsanble d’aquesta revisió de l’obra mestra del suec Tomas Alfredson Let the right one in, segons informa Scifiworld. Kodi Smith-McPhee, el fill de Vigo Mortensen a The Road, fa del marginat Owen i la vampiressa Abby està interpretada per Chloe Moretz (la veu de la nena del gos Bolt). El mateix Reeves s’ha encarregat d’escriure el guió, que, com tots els remakes USA actuals, seguirà fil per randa les instruccions d’ús del seu original, encara que, segons Reeves, “hem volgut donar-li un aire a El Resplandor”. Si ho aconsegueix, l’haurem de felicitar, però en aquesta història no se sap ben bé qui és el vampir.
L’estrena està prevista per la tardor d’enguany a Nova Zelanda, i probablement per a l’hivern a les sales d’aquí. Per als que van gaudir de tant original història (bona crítica a Fantascine) recomanem la lectura de la història de John Ajvide Lindqvist.
Recentment Leonard Nimoy, l’etern doctor Spok, ha anunciat la seva retirada definitiva de l’escena. Pot semblar una cosa anecdòtica, però un fet tan corrent com la jubilació pot interpretar-se també com la fi d’una era de la ciència ficció. El gènere es deconstrueix cada cop més per esdevenir un simple ingredient en l’enèssima escerificació parida per un guionista estressat. Només cal repassar breument la llista de reventa taquilles previstos per a aquest estiu i certificar els canvis temàtics. Alguna cosa ha canviat en el panorama ci-fi: les novetats televisives, cinematogràfiques o literàries s’allunyen cada cop més de les claus del gènere. Allà on abans hi havia un viatge interestel·lar de l’home cap a un futur utòpic, ara trobem depredadors monstruosos campant per mons postapocalíptics amb un missatge d’aversió a les mutacions científiques. Splice (un títol presentat al darrer festival de Sitges que vindria a ser una cosa així com “Empalme”) pot ser un bon exemple d’aquesta tendència.
D’alguna manera, la jubilació de Nimoy és un comiat als aspectes més genuïns que compartim els que hem crescut amb les odissees còsmiques. Ara les guerres de les noves obres les fem contra nosaltres mateixos o contra algun prototip d’humanitat insurgent i el canvi de civilització que comporta. Vivim temps de por al canvi cap a alguna cosa que sabem que està a punt de passar però que vivim amb una insuportable incertesa. La televisió està plagada d’exemples, com “V” (que podem seguir per TV3), o Fringe. D’altres projectes opten per parasitar el gènere com a eina per “explicar” les seves solucions argumentals sobrenaturals, (recurrents quan s’esgoten les idees i cada cop més difícils d’empassar). Lost i Flashforward exemplifiquen aquesta fugida als territoris de la fantasia.
En el camp de la literatura, en canvi, s’està vivint una proliferació de profecies polítiques que lliguen amb la idea d’un nou món imminent i amb la inquietud provocada per l’inestabilitat econòmica mundial.
Si alguna cosa demostren els blockbusters i bestsellers que se’ns vénen a sobre és que la ciència ficció està mutant, està extraviant els seus elements fonamentals cap a terres ignotes. Adaptar-se o morir, diuen.
Quan JJ Abrams (Lost, Monstruoso) i Steven Spielberg (Indiana Jones, ET, Tiburón…) decideixen unir esforços per filmar una pel·lícula, l’expectació es dispara i més si la promoció corre a mans d’Abrams, el nou mag del suspens. El primer pas ha estat la misteriosa “filtració” del tràiler del projecte a You Tube. Comencem amb el mateix guió que Abrams va seguir amb el llançament de Monstruoso (un web sense continguts, grups de facebook, vídeos filtrats a YouTube, ràfegues de twitter… ). De moment el vídeo només mostra un aparatós accident amb un inquietant desenllaç, i del projecte només es té una web sense continguts (a la qual un s’hi pot subscriure per rebre actualitzacions), una imatge i alguns retalls argumentals (“En 1979, las Fuerzas Aéreas de EU cerraron una sección del Área 51. Todos los materiales tenían que ser transportados a unas instalaciones de seguridad en Ohio”). La carrera acaba de començar. Esperem que la muntanya russa valgui la pena. Super 8 està prevista per a l’estiu de 2011, té guió d’Abrams, està produïda majoritàriament per la Paramount (junt amb Amblin i Bad Robot), es diu que costarà 45 milions i encara no se sap qui la protagonitzarà… Ni falta que fa.