Una família de l’any 2149 fuig del món apocalíptic que els envolta milions d’anys enrere en els temps amb una andròmina hipertecnològica per retrobar el Paradís, viure de veritat, veure arbres autèntics i menjar com Déu mana. Stieven Spielberg ja té un compromís amb la Fox per 13 capítols i, segons Entertainment Weekly,Terra Nova es començarà a gravar, en principi, a Austràlia a finals del proper estiu. El guionista, director i productor executiu nord-americà Àlex Graves (Fringe, Journeyman, The Nine o The West Wing) serà el responsable del capítol pilot d’aquesta sèrie de ciència ficció que pretén barrejar les aventures d’Indiana Jones amb els viatges en el temps (una obsessió un pèl antiquada dins del gènere) i la consciència mediambiental. La cosa promet, però està per veure què passarà amb la idea original quan Graves posi les mans a sobre i si el resultat s’emetrà en alguna cadena (oberta) als públics d’aquí… Si no, sempre ens quedarà Internet.
No renegaré de ‘Lost’, m’ha fet passar moments realment emocionants, excitants, intrigants… però un cop acabada la mega-trama més complexa que ha passat mai per la televisió (fins ara) he de dir que m’ha deixat un regust estrany al paladar. He navegat per fòrums, blocs, facebooks… i la reacció del públic s’ha de definir com a mínim de dispersa: hi ha qui ha trobat en el final de ‘Lost’ (Perdidos) una revelació mística, hi ha qui ja la qualifica de genialitat literària, d’altres troben que s’ha acabat com s’ha pogut, hi ha qui no ha entès què cony ha passat al final, i tampoc ha faltat el grup de decepcionats que demanen que se’ls tornin les hores perdudes.
Si hem de ser rigorosos amb l’anàlisi del fenomen ‘Lost’, he de reconèixer que feia temps que no assistíem a una febrada televisiva d’aquest calibre (la web 2.0? El marketing viral? La història? La trama? Els guionistes? El disseny de producció? Els actors? Tot plegat? Sí, potser, sí), encara que vistes les reaccions, qui s’atreveix a valorar-la ara mateix? Fora del fenomen ‘Lost’, però, s’ha de reconèixer que aquesta sèrie marcarà, es vulgui o no, un abans i un després en la producció audiovisual. És una criatura televisiva del seu temps, no s’hauria pogut fer-se abans i segurament ningú no la signaria com a seva en el futur. És un exemple de com una bona història, amb una bona factura al darrera pot moure masses, però també és un exemple de com el business pot acabar amb la millor història del món, de com un argument pot esdevenir un test d’elasticitat de xiclets o en la invenció del quàdruple mortal. Perquè, sent honestos, amb tres temporades i una potent Iniciativa Dharma com antagonista dels nostres petits herois, no n’hauríem tingut prou? Calia fer una cinquena temporada fent desaparèixer l’illa en el temps i en l’espai? Calia trair totes les grans incògnites que van fundar la llegenda per crear un mutant cifi-fantàstic amb aspiracions místico-religioses? Entenc que els ianquis (i la humanitat en general) pateixin una desorientació vital davant la incertesa a la qual ens condueixen els temps que corren i que necessitem el sentiment de comunitat, la seguretat de pertànyer a alguna cosa transcendent, com l’aigua en un desert; però saltar-se tot el plantejament original per parir aquest final tant… perdut? ‘Lost’ sembla que al final ha devorat els seus creadors: la bèstia se’ls ha escapat de les mans.
En resum, tot i les estones d’autèntic plaer, dels llibres que s’han quedat sense llegir, de les pel·lícules sense veure, de les rentadores que s’han quedat sense estendre, dels plats que s’han hagut d’esperar a ser rentats, dels que no s’han arribat a ser cuinats mai i s’han substituït per una pizza (en el millor dels casos), he de dir que ‘Lost’ no es mereix el lloc que segur que ocuparà a l’Olimp de les sèries. Ha començat el temps de la llegenda. Ha mort Lost. Llarga vida a ‘Lost’!
Aquest guru de la física teòrica i catedràtic de la Universitat de Nova York és el convidat estel·lar de la 12a edició del BDigital Global Congress de Barcelona. El L’expert californià en tendències del futur abordarà el tema de l’Internet que ha de venir en la conferència inaugural del proper dilluns 17 de maig. Michio Kaku presentarà la societat tecnològica del futur on l’auto-generació d’òrgans vitals i la detecció precoç del càncer seran una realitat. Però la seva tesi més interessant és la de la interconnexió total de l’ésser humà amb Internet. Kaku assegura que les persones viuran directament i permanent endollades a la Xarxa. El següent pas evolutiu de l’espècie humana no passarà per canvis en el cos, sinó pel fet d’abandonar-lo. La humanitat ja no se servirà de la màquina, es convertirà en la màquina mateixa.
En aquest congrés, a banda de Kaku, hi haurà experts del Massachussets Institut of Technology (MIT) i de la Unió Europea que debatran sobre les innovacions de les TIC en el camp de la seguretat, la innovació empresarial, la sosteniblitat, la salut i les smart cities.
Una família de l’any 2149 fuig del món apocalíptic que els envolta milions d’anys enrere en els temps amb una andròmina hipertecnològica per retrobar el Paradís, viure de veritat, veure arbres autèntics i menjar com Déu mana. Stieven Spielberg ja té un compromís amb la Fox per 13 capítols i, segons Entertainment Weekly, Terra Nova es començarà a gravar, en principi, a Austràlia a finals del proper estiu. El guionista, director i productor executiu nord-americà Àlex Graves (Fringe, Journeyman, The Nine o The West Wing) serà el responsable del capítol pilot d’aquesta sèrie de ciència ficció que pretén barrejar les aventures d’Indiana Jones amb els viatges en el temps (una obsessió un pèl antiquada dins del gènere) i la consciència mediambiental. La cosa promet, però està per veure què passarà amb la idea original quan Graves posi les mans a sobre i si el resultat s’emetrà en alguna cadena (oberta) als públics d’aquí… Si no, sempre ens quedarà Internet.
